jueves, 1 de noviembre de 2012

Luna

Bajo la luna llena, que es una  oblea de cobre,
vagamos taciturnos en un éxtasis vago,
como sombras delgadas que se deslizan sobre
las arenas de bronce de la orilla del lago.                             Juana Ibarbourou

11 comentarios:

  1. Cuanto me gusta esta foto, hace un par de años hice una foto similar en cuanto a las tonalidades de la luna aplicando unas funciones de mi máquina de fotografiar que no he sabido repetir, me gusta admirar la tuya

    Bon dia Maria Dolors

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias Pilar, la vi brillar con tanto esplendor que no pude resistir.

      Una abraçada.

      Eliminar
  2. Respuestas
    1. Me alegra que te guste Elvira, te mando un abrazo.

      Eliminar
  3. Bellísima foto, María Dolors.
    Una hermosa combinación de poesía visual y versos escritos cuyo maridaje producen en el paladar del intelecto un sublime placer.

    P.D. No tinc un catalá perfecte. Vaig estar treballant cinc mesos a Tarragona i una mica vaig aprendre. La meva àvia materna era catalana, però no parlava el català. Sent petita es va amb els seus pares a Andalusia. Sempre m’ha agradat aprendre altres idiomas i cultures. Soc del que pensen que Espanya és un conjunt de nacions que comparteixen una historia i un cor comú amb llaços de sang de molt segles.

    Una molt forta abraçada, amiga meva.

    ResponderEliminar
  4. M’encanta Catalunya.

    En la meva lluna de mel, allá em vaig anar amb la meva dona. Vam estar a Poblet (Tarragona), Tarragona, Barcelona i el Pirineu Català (Aigües Tortes). Dormíen a Lleida i des d’allà organitzàvem els viatges.

    Per cert, la meva àvia era de Agramunt (Lleida) i em vaig endur de record d’aquell viatge deliciosos torrons d’Agramunt.

    Aquell viatge va ser molt romàntic, en plena tardor. D’aquí auns dies es el nostre quart aniversari.

    Petonets, María Dolors.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M'ha fet molta il-lusió el teu comentari. El meu pare era andalús, va venir a Catalunya als 18 anys,
      era de la provincia de Sevilla, tinc familia allà i soc una fan d'aquella terra, pels seus paisatges, el caracter de la gent, la seva simpatía, la gastronomía i ara també la flora i la fauna que tu tan meravellosament em dones a conèixer; la meva mare es catalana de l'Alt Empordà,(que és on vivim) i jo estimo les dues comunitats, i anem tot sovint.

      Et felicito, bé, us felicito anticipadament pel vostre aniversari, i us envio una gran abraçada.

      Eliminar
  5. Preciosa la luna, parece una tarta o una golosina que se puede coger alzando la mano ¡te ha quedado muy bonita estéticamente!

    petonets!!

    ResponderEliminar
  6. Parece una tarta de mermelada mal repartida, ja ,ja, Mirar al cielo y ver la luna tan brillante, no puedes
    dejar de hacerle una foto, y ella posa inmovil orgullosa de su belleza.

    Bona nit Montse.

    ResponderEliminar
  7. Y mira que estaba hermosa el miércoles. Tal como la de tu foto. Genial

    Besos

    ResponderEliminar